S'inicia l'estiu meteorològic

Dia 31-5-2013
Últim dia de maig caracteritzat per la suavitat de les temperatures i per un ambient assoleiat en conjunt.
Al fer tant sols una setmana de l'última visita, aquesta diferirà de l'habitual.

Aquests dies, després d'un maig ben fred que, per exemple, ha portat a la producció 0 dels cirerers i la prunera del jardí, les temperatures es van posant el seu lloc. Consequentment s'activen del tot els èssers que esperàven amb ganes el fort sol; les sargantanes ja surten sovint de les fosques esquerdes i prenen el sol desconfiadament davant la nostra presència, els rat-penats recuperen força després d'una letàrgia ben llargad'uns 6-7 mesos (els primers es posen en activitat en plena tarda, cap a les 19:30 impacients d'obtenir les proteines necessàries, no s'observa moviment al teulat), les abelles ja surten en multitud polonitzant sobretot diverses espècies de cards i en menor mesura les flors més primerenques i acabades d'obrir del Ligustrum Ovalifolium, aquestes flors també són utilitzades per papallones tant vistoses com les primeres Iphiclides podalirius que destaquen al jardí juntament també amb les primeres Vanessa atalanta, papallona migradora que encara que resulti increible pot récorre milers de quilòmetres. També el primer
Macroglossum stellatarum passa pel jardí esperant amb impaciència la imminent floració dels esbarzers que encara tenen els botons florals ben tancats. Un altre arbust que tot just ara comença a explotar però que arribarà al punt àlgid a partir de la propera setmana és el gessamí, que es comença a vestir de blanc i despendre la seva intensa olor. Seguint amb els insectes també els primers curiosos i bells Nemoptera bipennis a les zones més humides i denses.
Com deiem els fruits de "ós" tenen una fatal temporada fructificadora al jardí, a canvi, mostren uns estiraments considerables, però els fruits carnosos boscans com ara els marfulls o inclús els llorers sembla que seràn ben abundants aquesta tardor. Aquests dos arbusts-arbrets perennifolis ara es troben en ple desenvolupament dels estiraments que arriben fins a 25cm en les branques dels llorers més afavorides i fins a 15cm en les dels marfulls, que deu ni dó. En la mateixa situació es troben els arboços amb creixements força bons però més tímids (com és propi de l'espècie) i amb les noves fulles de verd pàl·lid plenes de pugons, sent àrea predilecte de caça dels pardals xarrecs, pardals comuns, tallarols capnegres, mallerengues blaves, carboneres i cua-llargues, realment un arbust-arbret que aporta molt i que atreu a la fauna local de forma abundosa en les seves tres etapes (floració, fructificació i creixement). Pel creixement dels roures i demés encara falta ben bé un mes, a veure si és generós!

Pel que fa als ocells semblant al dia passat, potser amb un xic més d'activitat i algunes coses a resaltar.
Dos rapinyaires, de les més comunes a la zones, han sobrevolat el jardí en vol baix; l'aligot comú i l'esparver vulgar, que en l'època estival solen veure's més aviat esporàdicament. A aquestes rapinyaires "poc habituals" a la zona i volant baix per les dates se li suma un còrvid realment rar de veure's des del jardí; la cornella negra.
Fora de l'àmbit de la cria que serà el gran protagonista del resum d'avui en el tema dels ocells, resaltar dues visites força rares, sobretot per l'època; un pícid al qual no hem pogut identificar ha estat picotejant la fusta de la casa a mig-matí. L'altre raresa de la visita: una mallerenga petita; primer sentida cantar per les parcel·les colindants i després vista caçant pels roures d'abaix i seguidament ¿perseguint? un pica-soques blau juvenil cap a la parcel·la del costat.
Pel que fa a l'àmbit nidificatiu primer comentar els que presenten indicis de tenir nius actius ara; la parella de tallarols capnegres ens dóna grans sospites de trobar-se en plena alimentació dels polls a la part esquerra del jardí, el mascle canta i la femella és molt constant caçant entre tot tipus de fullatge dels arbusts del jardí i curiosament casi bé sempre acabant a la part esquerra del jardí on la perdem de vista. Els altres que tenen tota la pinta d'haver començat l'alimentació dels pollets són els rossinyols; el mascle segueix cantant ja en el punts del dia més concrets; al començar el dia, al mig dia i principi de tarda i quan es fa fosc, la novetat d'avui és que també s'ha avistat la femella. Mentrestant garses i tudons també es troben en clars comportaments d'alimentació dels pollets depenent de la parella. D'aquests últims, els tudons, n'identifiquem tres parelles amb nius actius clars; una a la parcel·la sud-est del jardí, un altre a la nord-est i l'altre a la sud-oest, aquesta útlima efectuant còpules i construint el niu. El que ens interessa més, però, és que hi ha un mascle agenciat al pi del jardí des d'on canta i es mostra totalment confiat i el més interessant; invesitga els nius dels anys passats. L'exemplar fins i tot arriba a atreure una femella, que no convencent-li el lloc arrenca el vol.
Uns altres que nidifiquen en la parcel·la del costat aquest any és mínim una parella de gafarrons, de la qual el mascle canta insistentment des del jardí o proximitats e inclús protagonitza una mena de duel cantor amb un altre mascle, amb persecucions incluides. També molt próxima una parella d'orenetes vulgars que té com àrea principal de caça el jardí i que ja deu tenir els pollets ben grans ja que les seves anades i vingudes són més constants; no tardarem en veurel's aturats al cablejat telefònic.
Donant pas als residents de les menjadores també hi ha teca a comentar: 1. Les mallerengues blaves que varen nidificar tenen entre 6 i 9 pollets volantons (ja vistos la setmana passada) cosa que siginfica una èxit reproductiu total. Els pollets ja estàn ben crescuts i tot i encara seguir els pares en gran mesura ja són gairebé autosuficients. 2. Diverses mallerengues carboneres porten els seus polls al jardí, sempre de 2 a 4 pollets, alguns encara demanen insistentment, altres ja fan la seva e inclús alguns ja vénen sense els progenitors. Aquests últims quan coincideixen amb algún altre família són perseguits pels pares d'aquesta. 3. Les mallerengues cua-llargues visiten el jardí amb grups familiars molt nombrosos (de més de 25 exemplars), mai haviem vist un grup tant nombrós. 4. Els pica-soques blaus presenten famílies irregulars les quals també tenen de 2 a 4 polls. La veritat és que ens hem descomptat del nombre de parelles amb pollets que podrien estar visitant al jardí, fet que es dificulta perquè molts dels polls ja vénen per si mateixos i són autosuficients (mínim 2 famílies assegurades) 5. Els pardals xarrecs visiten les menjadores molt esporàdicament i no veiem cap pollet (!) segurament per la mala posició de les menjadores...
Pel que fa a la resta molt semblant a fa dues setmanes, resaltant la presència d'una parella de colom roquers domèstics, realment molt rars a la zona (ni al poble s'observen), que podrien estar colonitzant noves zones amb la massiva construcció, que el mascle de merla segueix cantant, els primers polls volantons d'estornell vulgar, etcétera.


Ocells: Esparver vulgar, Aligot comú, Cornella negra, Pícid no identificat, Mallerenga petita, Mallerenga blava, Mallerenga carbonera, Mallerenga cua-llaga, Pica-soques blau, Pardal comú, Pardal xarrec, Tallarol capnegre, Bruel, Raspinell comú, Merla, Tudó, Garsa, Tòrtora turca, Gafarró, Cadernera, Colom roquer, Oreneta vulgar, Oreneta cua-blanca, Falciot negre, Ballester, Estornell vulgar