dimecres, 29 de febrer del 2012

Ambient escalfat i més fríngil·lids

Dia: 25-2-20112
Dia primaveral, amb molta activitat de fringíl·lids amb inclús novetats destacables i canvis no positius a la zona.
El matí ha començat amb una temperatura "fresca" de 2.5ºC i una màxima ben alta de 18,5ºC. Ja de bo matí un bon nombre d'aus han visitat les menjadores, però amb el pas de les hores les novetats i fets excepcionals han anat augmentant, tot i les molèsties del veinat.

Tot i tenir un bon grapat d'observacions d'ocells novedoses e interessants pel jardí, primer ens centrarem en comentar la gestió de la parcel·la del costat, que afectarà i ja està afectant als ocells i a la vegetació del jardí, i de quina manera!
Com ja sabeu fa unes quantes setmanes un gran pi sec de la parcel·la del costat va caure damunt del jardí, provocant algunes destrosses no gaire signficatives, per sort. La cosa està en que tota la filera de pins al costat del jardí estàn secs i poden caure a la mínima ventada, podent destrossar una gran quantitat dels nostres arbres e inclús caient directament sobre la casa. Llavors, obviament, vam insistir als propietaris que s'encarreguessin d'eliminar aquests pins secs (cosa que creiem totalment raonable), els propietaris ens van dir que si, però al veure que passaven les setmanes i no hi havia intenció de fer res, vam tornar a insistir. Llavors es devien sentir pressionats (són gent gran) i ens van dir una sèrie de coses, com si volguéssin evitar tenir que fer, res.
Avui, per fi, hem vist canvis. Però per desgràcia mal fets, han tallat dos pins, un sec dels que menys molestava i un verd i d'aquesta manera trencant-nos una branca d'uns quants segles d'edat del roure de dalt i tallant en sec el nou cirerer, simplement desastrós. L'explicació ha estat que no poden tallar els problemàtics sense tallar a tots (que pot ser els han de tallar tots!), i que per desgràcia el pi que estava VERD va caure sobre la branca del roure i del cirerer, trencant també la valla.
Sense paraules... Tenim ganes de que s'acabi ja i retornar a la tranquilitat. No vull parlar del que signficaria la tala de tots els pins perquè em posaria sentimental i nostàlgic i no acabaria mai... Només dir que el pica-soques criava cada any entre els seus llargs i madurs troncs, i que avui encara reclamava des de la caixa-niu, que ja no està envoltada d'arbres... Penós.


Independentment d'això, seguim amb els ocells;
Destacar l'abundància i varietat d'ocells que venen a menjar llavors gramínies de la menjadora, amb una sèrie de novetats en aquest àmbit. I, en general, l'abundància i constància d'activitat a les menjadores, tot i tenir els veins agafant llenya de la parcel·la del costat durant gran part del matí. Curiosament les observacions més interessants s'han efectuat després de les 12:00.

- Uns dels clars protagonistes han estat els verdums. Amb uns comportaments i nombre, podem dir-ho ben fort, totalment excepcionals i mai vistos al jardí. Pimer, recapitulem, els verdums normalment els veiem de tant en tant durant tot l'any, sobretot alimentant-se de gramínies a la parcel·la del costa o a les branques altes dels roures, fa dos-tres anys vam veure el primer exemplar a la menjadora a causa d'una forta onada d'aire fred i no haviem tornat a veure aquest fet fins fa dues setmanes, que ja vam comentar la presència de mínim 3 exemplars a les menjadores. El cas, és que avui, tot i haver-se tallat en sec l'onada d'aire fred de fa dues setmanes, no solament encara hi són, sinó que han augmentat molt en nombre i increíblement en constància i confiança. Ja des de primera hora preciosos i lluents mascles adults, joves i femelles han visitat el jardí sense cap pausa de més d'un minut fins que hem marxat. N'hem contat mínim 8 exemplars amb fins a 7 menjant junts, per tant, segurament ens visitin més de 10. Utilitzant tot tipus d'atalaia i lloc del jardí, amb algunes visites sobre la menjadora plana, constància absoluta al terra de les menjadores, anades i vingudes també constants, utilitzant roures, prunera, kaki per descansar... I amb un comportament més confiat que , fins i tot, els pinsans comuns, tot just tornàvem a entrar a casa ja hi havien exemplars observant el terra des de branques baixes dels arbres. Impressionant!
Un comportament a comentar, és que juntament amb les mallerengues carboneres i els pica-soques blaus són els únics que s'atreveixen amb les pipes.
Fotos: La primera mostra un exemplar mascle adult i un jove, segurament de l'any. La segona mostra una de les abundants disputes. La tercera mostra cinc exemplars junts a l'escala. La última mostra un exemplar mascle pelant un pipa.
Perdoneu per la qualitat.





- Un altre novetat excepcional és la visita de mínim dos gafarrons (un mascle i un femella) a les menjadores. Molts pensareu que és d'allò més normal, però al jardí mai s'havia vist. El gafarrons també es veuen durant tot l'any, normalment cantant a les branques altes o volant sobre el jardí. Avui, prop de les 12:00 el primer exemplar en tota "la història del jardí" ha accedit al terra de les menjadores, rebuscant llavors entre les herbes i les abundants llavors pelades, ha marxat i poc després ha tornat. Al cap d'un temps una altre exemplar, en aquest cas femella, ha procedit a fer el mateix.
Comentar també que el mascle ha estat cantant constantment a partir de les 11:00-12:00.
No cal dir, que estem més contents per aquestes noves citacions i que esperem que segueixin augmentant. Com més especies a les menjadores, obviament, millor!
Foto testimonial al costat d'un pinsà:


- La femella de lluer segueix visitant a les menjadores. Segurament, el fet de que aquest any hi hagi hagut  gairebé absència de lluers, ha estat un dels factors claus de l'augment de diversitat de les aus que s'alimenten de llavors a les menjadores. Però, és evident que no ens molestaran, ni molt menys, les properes invasions d'aquests petits i simpàtics fringíl·lids.
L'exemplar en questió ha visitat les menjadores diverses vegades.
Foto testimonial al costat d'un verdum:


- Els pinsans comuns segueixen ben abundants (mínim 35 exemplars) i alguns exemplars es mostren molt confiats, accedint a la menjadora plana constantment i mostrant poca preocupació pels veins a la parcel·la del costat, molts dels exemplars segueien baixant a les menjadores. Les disputes entre mascles segueixen augmentant.
La veritat és que aquest any els pinsans comuns han estat un dels factors clau del jardí, sense ells, no hagués hagut tant de color i moviment i a més, fan una funció d'atracció a altres especies més que important (el primer; el pinsà mec), en realitat tots o gran part dels interessats per les llavors descobreixen les menjadores gràcies als fidels pinsans, que cada any formen grups i s'alimenten al nostre jardí.

- Els pardals xarrecs han disminuit el seu nombre, tot i que segueixen abundants. Baixen en grups al terra de les menjadores i rebusquen llavors insistentment. Mínim uns 15 exemplars.

- Un pardal comú mascle segueix visitant el terra de les menjadores amb dos visites durant el dia d'avui.

- Un altre notícia ben destacable ha estat la visita (llarga) d'una mallerenga petita. Fet que era molt excepcional fins a principis de la tardor passada, des de llavors s'ha anat veient de tant en tant. Tot i que mai com avui, que ha estat ben bé una hora extraient cacahuets de les menjadores i sent perseguida per les seves congèneres, que semblen tenir-li un especial "odi". L'exemplar s'ha mostrat confiadíssim, aprofitant les nostres sortides al jardí per alimentar-se tranquilament i permentent acostaments prou importants, sembla prou adaptada al jardí.
Com amb el gafarró, molts pensareu que la visita d'una mallerenga petita a les menjadores no té res d'especial, però al nostre jardí és un fet díficil de veure e inclús casi bé inexistent fa 6 mesos, i és que se'n veuen ben poques per la zona. Per nosaltres és una alegria comptar amb un pàrid més, ara ja tenim el "quinteto" de mallerengues mediterrànies presents al jardí.
Fotos: La última l'he posada per la comparació amb la mallerenga carbonera.




- Les mallerengues carboneres segueixen ben abundats, tot i que no excessivament.

- Les mallerengues blaves són prou abundants i sobretot molt constants. Es veuen clars síntomes de domini de territori, tot i que hi menjen molts exemplars. Hi són a cada segon del matí, molt actives.

- Les mallerengues emplomallades no han estat tant nombroses com en setmanes anteriors (les menjadores estàven ben buides quan vam arribar).

- El pit-roig segueix ben establert al jardí, li queda un meset per partir als seus llocs de cria, que bé podria trobar-se a una cota més alta del Montseny o en els boscos més remots d'Europa de l'est, mai ho sabrem.
Aquest any ha mostrat molta atenció a les boles de pastís i les visita constantment.
Foto:

- Hem localitzat un tallarol de casquet femella entre les branques del roure gran de dalt. Com a novetat, no s'ha vist el mascle que portava tota la tardor-hivern amb nosaltres.

- El tallarol capnegre mascle segueix voltejant el jardí.

- Mínim 3x de merla. Al voltant de les 11:00 l'exemplar femella acostumat al jardí del qual parlàvem fa dues setmanes ens ha visitat amb un mascle i no ha dubtat en accedir al terra de les menjadores, primer rastrejant sota la menjadora plana i després centrant-se amb les restes de les boles de pastís que tant li agraden. El mascle se la observaba des de els arboços.

- Els tudons segueixen constants i centrats amb el zel. Avui una parella ha estat una bona estona alimentant-se entre les branques dels arboços. Cal dir, que la població d'aquests a la zona propera al jardí ha disminuit bastant en els últims anys, tot i que les visites i la constància al jardí fins i tot s'han accentuat.
La tala d'arbres i les masses de gent...

- Les garses, ja totalment no agrupades segueixen ben actives i constants. Una parella ja comença a portar branquillons de pi al niu que com cada any construiex als pins de dues parcel·les avall.

- Avui, com a novetat un exemplar de tòrtora turca ha baixat, molt confiadament, al terra de les menjadores. Engrapant una bona quantitat de llavors que haviem posat a l'escala. Sincerament, esperem que aquest fet no es repeteixi gaire.

- Una parella de gaigs han visitat els roures del jardí a mig matí.

- Els estornells vulgars sobrevolen constantment el jardí, en solitari o en grups reduits.

- Avui, els pica-soques blaus no han visitat les menjadores. Només s'ha vist un exemplar a la parcel·la del costat com hem comentat a l'introducció...


Comentar que amb la bonança ja comença a despertar la vida invertebrada amb algunes aranyes i formigues actives. També s'ha vist la primera sargantana de l'any per les parets de la casa.


La vegetació

Com a dos grans novetats les citades a dalt; mutilació del nou cirerer "Van" i tall d'una branca grandíssima del roure gran de dalt a causa de la mala gestió de la parcel·la del costat de la qual no em vull enrotllar més...
Per altre banda, gran part dels arbres caduficolis començen a engrandir els seus brots a causa de la ,ja, inminent explosió primaveral. La més avançada; la prunera "Santa Rosa", que avui, si, li hem vist uns petits botons florals que es desenvoluparan ràpidament els próxims dies.
En general, tots van més atrassats que l'any passat, en que va fer una tardor-hivern més freda que aquest any, però vam tenir un Febrer bastant primaveral des de el seu inici. Un exemple clar és el de la troanella, que no té els brots gaire visibles, quan l'any passat per aquestes alçades ja els tenia ben oberts, igual que la prunera que ja ens mostrava les primeres flors.
Cal comentar que hem instalat un reg per als arbres nous i amb més necessitats hídriques (prunera, cirerers, auró blanc, auró argentat i moixera de guilla), simplement fent "forats" a la manguera just on es troben les soques d'aquests arbres. Ara per ara 5 minuts a la setmana, que a l'estiu es veuràn agumentats.



Ocells: Verdum, Pinsà comú, Gafarró, Lluer, Pardal xarrec, Pardal comú, Pica-soques blau, Mallerenga petita, Mallerenga carbonera, Mallerenga blava, Mallerenga emplomallada, Pit-roig, Merla, Tallarol de casquet, Tallarol capnegre, Gaig, Garsa, Tudó, Tòrtora turca, Estornell vulgar

dijous, 16 de febrer del 2012

Novetats hivernals; pinsà mec! El fred segueix.

 Dia: 12-2-2012
Ja, a pocs dies de finalitzar la renombrada onada d'aire fred, hem pogut disfrutar dels seus fruits i de quina manera!
Recapitulem, l'entrada de fred va començar fa pràcticament dues setmanes amb una màxim al cap de setmana passat, vam tenir tres nevades febles, una d'elles va cuallar acumulant uns 2-3cm, a més, avui a la tarda (quan hi ha no hi erem), ens informen que s'han tornat a veure volves. Pel que fa a les temperatures, s'han arribat a superar els 10ºC només 2-3 dies en dues setmanes i, almenys, dos dies les mínimes han estat per sota dels -7ºC, avui i demà inclús podrien baixar més.
No cal dir que aquest fred, es fa notar tant en les aus com en la vegetació.
Per tant, tenim una sèrie d'especies i comportaments de les aus ben singulars de les entrades d'aire fred, amb un més que clar i excepcional protagonista; el pinsà mec. Pel que fa a la vegetació, es nota que ha fet fred de debò; les "males herbes" han quedat completament marrons i les fulles dels arbres caducifolis o són absents o estan ben resseques.
Abans de començar dir que el dia ha estat bastant fred amb -5ºC de mínima i 7ºC de màxima, totalment assolellat.

Començem pels ocells:

- El clar portagonista; el pinsà mec. Ocell estrictament excepcional al jardí i a la zona, en general. No cal dir que és el primer avistament d'aquesta especie a la zona i, desgràciadament, segurament de les poques o la única que es produiràn en el futur.
L'exemplar en questió era un preciós mascle adult solitari, que segurament ha aparegut juntament amb les fortes entrades de pinsans comuns que s'han produit aquestes setmanes. No estat una visita esporàdica, ja a primeríssima hora l'hem loclaitzat a la menjadora plana rebuscant entre les escasses restes de llavors que quedaven, a partir d'aquest moment les seves absències al jardí han estat ben curtes. Ha visitat contínuament i amb la mateixa constància el terra de la menjadora plana com la menjadora plana, en si. Les seves "atalayes" més habituals eren els roures joves de la dreta, però també els roures grans, la prunera, el kaki... Quan alguna cosa els espantava, sovint era el que se n'anava més lluny, a la parcel·la del costat. Cal dir que no ha estat gens desconfiat, ignorant totalment la nostra presència i tot i que la majoria de vegades esperava a que baixessin primer els seus congèneres, a vegades agafava iniciativa i baixava sense cap mirament. També destacable la seva superiotat envers les altres espècies, ja que tot i que la seva estructura del cos s'assembla al pinsà comú és un ocell una mica més gran, amb un bec més fort i amb un vol molt més segur i directe, res a veure amb els Fringilia Coelebs, amb inclús planejades al aturar-se al terra del jardí.
El pinsà mec es reprodueix en els boscos més septrentionals del món (Sibèria i Escandinavia) amb una clara preferència de construir el niu als bedolls que es troben pràcticament al límit de la tundra. A l'Hivern el podem trobar per tota Europa, com més al sud menys probable, al nostre país sol aparèixer en invasions d'aire fred i gairebé sempre de forma escassa i testimonial, val a dir que aquest anys pocs exemplars s'han vist (font: ornitho.cat), la majoria d'exemplars localitzats a Catalunya es produeixen al Prepirineu, serralada Transversal i el pla de Lleida, la majoria de vegades solitaris grups petits associats a grans grups de pinsans comuns. Per tant, no és només una visita excepcional pel jardí, sinó que també mínimament interessant per l'àmbit de Catalunya i més, per la zona en que ens trobem. Una autèntica meravella.

Les imprescindibles fotografies per validar el document:









- Una altre novetat relacionada amb l'entrada de fred ha estat la de la presència de mínim tres verdums a les menjadores, cosa que només haviem vist en un període de fred de fa dos anys.
Poc després de sortir el sol  han aparegut tres verdums al terra de la menjadora, aquest ha estat l'únic moment que n'hem vist tres de junts, però com a mínim un d'ells ha estat present durant tot el matí visitant la menjadora plana, el terra d'aquesta, les dos escales... totalment adaptat i acostumat al jardí, de fet, ha estat el primer en descobrir les noves llavors que hem posat al migdia!
Foto:


- Comentar també la visita fugaç d'un exemplar de cadernera al terra de les menjadores. No per breu deixa de ser excepcional. L'exemplar s'ha aturat a les branques baixes del roure de dalt i ha baixat directament al terra.

- Els pinsans comuns segueixen ben abundants (mínim 30 exemplars), vénen i van constantment i, per suposat, són sempre-presents al jardí amb un mínim de 10 exemplars, sempre. Alguns són molt confiats i totalment adaptats a les formes i tècniques d'alimentació del jardí (accedeixen a la menjadora plana, roben el menjar que cau...) i d'altres més tímids e insegurs, quan veuen que no troben gaire menjar a les menjadores baixen en grups força nombrosos per la zona d'abaix (aporfitant la zona lliure d'arbusts i plantes que ha quedat a causa de la caiguda del pi.).
Avui, eren ells qui donaven color al jardí. Com cada any per aquestes dates els mascles adults ja començen a disputar-se el territori inútilment amb "baralles" força constants. Un exemplar mascle ha quedat coix.
Fotos: (les dues primeres d'un exemplar femella molt confiat i la última una comparació d'un pinsà comú mascle i del pinsà mec a la menjadora.)





- Tant sols ens ha visitat un exemplar femella de lluer. Aquest any els lluers són molt escassos en tot el país, a diferència dels 2-3 anys anteriors, simplement perquè no ha fet fred fins ara i no els hi ha fet falta baixar tant de latitud. L'exemplar ens ha visitat en tres ocasions, sempre breus, menjant llavors del terra i accedint a les menjadores de malla.
Foto testimonial d'una imatge ben fàcil i constant en molts hiverns, i cara de veure en aquest present:


- Els pardals xarrecs segueixen ben abundants (mínim 15-20 exemplars), baixant en grups nombrosos al terra de les menjadores i utilitzant relativament poc les menjadores de malla, cosa que afavoreix enormement a les mallerengues. Recordem que en anys passat havien estat dominants absoluts.
Tenen comportament ben oportunistes, avui, molts d'ells s'han centrat a agafar el que cau a les mallerengues de les boles de pastís.

- Mínim tres exemplars de merla, una d'elles ha estat molt de temps "corretejant" pel camp on hi són les menjadores agafant el que queia del pastís (que en dies fred té un èxit impecable). S'espantava quan apareixen garses (que avui han visitat bastant al jardí) i tornava quan se n'anaven. S'ha de considerar que les merles de la zona no tenen res a veure amb les aus de la ciutat són molt més esquerpes i estan acostumades a una vida totalment diferent, per tant, veure aquest comportament tant confiat és rar.
Cal dir, que aquesta merla porta visitant el jardí constantment fa com a mínim un anys, és resident.


- Un exemplar de tord comú ha passat en vol baix i lent pel mig del jardí en direcció nord. Cal dir, que en una parcel·la molt propera al jardí s'ha vist un exemplar ben confiat alimentant-se de cucs al terra. Estem pensant en adquirir arbusts per atreure túrdids al hivern, ja que, com ja sabeu els turdidae són de les nostres preferències.

- Altre cop un exemplar d'astor (probablement el mateix de sempre) ha passat per damunt del jardí a no massa alçada de sud a nord. Deu ser un lloc d'hivernada per aquesta preciosa àguila. Quan passa, sempre fa volar els tudons del jardí i d'una zona àmplia del voltant.

- Les garses han estat molt presents al jardí. Atretes per l'abundant moviment d'ocells a les menjadores, uns 4-5 exemplars han estat visitant el "camp de les menjadores" durant gran part del jardí i d'una forma més confiada que mai.

 - Els tudons també han estat molt presents al jardí. Tot i el fort fred segueixen amb el zel e inclús començen els seus vols nupcials. Sovint es paren als roures del jardí, avui, amb preferència amb el de dalt e inclús a la teulada de casa. Un exemplar ha baixat al terra de les menjadores agafant el que ha pogut fins que ha vist a un gat.

- El tallarol de casquet mascle segueix amb nosaltres, i avui la veritat és que poc aliment tenía disponible (les baies s'han acabat i d'insectes ni un), sort per ell que d'aquí poc començarà a picar el sol i no l'hi farà falta volar cap al sud.

- Un tallarol capnegre ha passat pel jardí emetent el seu cant característic.

- Els raspinells comuns són constants al jardí (mínim 2), de fet, ja fa setmanes que se'ls veu establerts.

- La parella de pica-soques blaus ens ha visitat abans que renovessim el menjar, i d'aquesta manera hem pogut observar com extreien l'aliment que guarden de les escletxes del roures (quan sempre veiem l'acció contrària).

- Un exemplar de gaig ha fet unes quantes passades pel jardí, agafant aglans (els últims que deuen quedar) i menjase'ls a les branques altes dels roures.

- Mínim dos exemplars de pardal comú han baixat al terra de les menjadores.

- Avui s'ha vist dos exemplars de pit-roig, el dominant casi bé sempre present, i un volant perseguit per aquest. S'ha acostumat a extreure els pastissos directament de les menjadores (com les mallerengues) i els visita bastant constantment. Per altre banda, segueix amb els mateixos comportaments que sempre.

- Un exemplar de cuereta torrentera ha creuat el jardí de suda a nord en vol baix.

- Un exemplar solitari de mallerenga cua-llarga ha visitat els roures del jardí.

- Les mallerengues blaves estan augmentant en nombre i en constància i començen a mostrar expressions dominant tant pel que fa a donar cara a les mallerengues carboneres (propi dels hiverns sense lluers) com per les intenses i llargues presecucions amb altres mallerengues blaves.

- Les mallerengues emplomallades segueixen visitant-nos constantment.

- Els estornells vulgars han baixat molt en nombre i en constància.



La vegetació

Els arbres i arbusts es troben en plena letàrgia hivernal i per tant hi ha poques coses a comentar. Tot i això podrem extreure alguns comentaris.

El kaki mostra un aspecte deplorable, creiem que no tornarà a brotar... Ja ho acabarem de confirmar.
Els arbres nous mostren el mateix aspecte que quan els vam plantar, esperem i creuem els dits perquè brotin bé a la primavera.
El liquidambar i la moixera de guilla mostren uns brots ben sans, igual que els cirerers i la prunera, tot i que aquesta última sembla que no té botons florals...
Els marfulls ha quedat ben buits de fruits, es nota que no hi ha gaire aliment disponible.
La troanella ha quedat pràcticament "pelada", tot i que conserva algunes fulles morades, com molts anys fa.

La veritat és que tenim ganes de que arribi el moment d'explosió primaveral per veure com estàn realment els arbres, esperem que tot vagi bé. Això si, hauria de ploure aviat, ja que tot està molt sec perquè fa molt de temps que no plou bé.



Ocells: Pinsà mec, Pinsà comú, Cadernera, Verdum, Lluer, Pardal xarrec, Pardal comú, Mallerenga cua-llarga, Mallerenga blava, Mallerenga carbonera, Mallerenga emplomallada, Merla, Tord comú, Estornell vulgar, Garsa, Tudó, Tòrtora turca, Tallarol de casquet, Tallarol capnegre, Raspinell comú, Pica-soques blau, Astor, Gaig, Pit-roig, Cuereta torrentera

dilluns, 6 de febrer del 2012

Entrada excepcional; fred rigurós

Aquesta última setmana ha fet un fred rigurós, però no hem pujat al jardí.
Dijous passat van caure uns 3cm de neu al jardí i ahir es va arribar a una mínima de -7,8ºC. Aquests freds comporten una important entrada d'ocells a les valls i a les menjadores, i és que ara és quan més important que mai mirar de proporcionar algun extra als ocells, que ho passen vertaderament malament.
Ahir, dia 5 de febrer, un familiar va pujar al jardí a omplir les menjadores i va veure clarament a almenys un pinsà mec, i a més comentava que era molt constant a la menjadora plana.  Va fer algunes fotos amb el mòvil, en les quals només es veu una taca "blanca-taronja".

No cal dir que mai haviem vist al pinsà mec al jardí, un fet ben díficil i extraordinari i un dels clars objectius a aspirar. Increíble!
Esperem que d'aquí cinc dies, quan hi pujem, encara hi estigui (díficil).

Comentar que diverses fonts indiquen una gran entrada de pinsans al prelitoral e inclús de túrdids amb observacions de tords ala-roigs en llocs poc habituals (per ex. a Tordera el dia 4) i de grives cerdanes per terres tarragonines, a més d'una entrada brutal de fredelugues per tot el país.
A seguir-ho!

Jardí hivernal

 Dia: 28-1-2012
Per fi, amb l'arribada dels últims dies de gener sembla que ha aparegut el fred hivernal, amb tot el que comporta; frenètica activitat a les menjadores, ocells poc comuns al jardí, arbres "pelats"...
Els ocells, com deiem, ben abundants i amb algunes visites i comportaments dignes de comentar. Un fringílid que feia 3-4 anys que no veiem al jardí, ha sovintejat les menjadores.

Primer, com ja és costum, parlem de la càmera de foto-trampeig. Però aquesta vegada amb males notícies i és que el ser rendiment no és el que esperàvem. Fa dues setmanes l'hi vam posar una targeta amb espai de sobre, per tal de solucionar el problema de pocs videos i al migdia, doncs avui ens hem emportat la sorpresa de que encara ha fet menys videos i, també al migdia, és a dir, res interessant.


El dia ha estat fred, amb temperatures fresques durant tot el dia 4-10ºC. Ambient ennuvolat, amb ruixats de curta durada.
Els dies amb el cel i cobert i una mica de pluges solen ser els més interessants, ornitilògicament parlant, al jardí.

Ocells

Com deiem ben nombrosos, constants i diversos, les menjadores bullien d'activitat.Com a grans novetats; la constància d'una parella de picots verds de forma bastant confiada i l'impressionant i extradòrdinaria visita del sit negre, un ocell propi de muntanya que feia una 3 anys que no veiem al jardí (sols una o dos cites). A part d'aquests, i no menys importants, abundantíssims i confiats pinsans comuns, pardals xarrecs, mallerengues, alguns lluers...

- Començem per l'observació amb més "transcendència"; la visita del sit negre. I no ha estat una visita testimonial.
Quan començava a clarejar el dia, poc a poc descobrint-se el cel ennuvolat amb 4,5ºC amb el constant reclam del pit-roig que ja investigava les menjadores, un fringíl·lid de dimensions bastant considerables baixa directament al terra de la menjadora plana. Sense despuntar el dia, directe al terra i solitari, no concordava ni amb pinsà, ni pardal ni res comú i, efectivament, amb un enfoc desesperat dels prismàtics entre els vidres encara entelats de l'habitació, d'aquells que fas maleint la possiblitat de que se'n vagi just en aquell moment. Efectivament, es tractava d'un sit negre menjant tranquilament i amb més confiança que molts dels asídus al jardí. Però l'observació no va quedar aquí, a mig matí, ja amb el terra fracit de pinsans i pardals xarrecs, tornà a aparèixer aturant-se al roure petit de dalt i baixant ràpidament a rebuscar alguna llavor entre la multitud, fins que un gat l'espanta. I això, encara no és tot, i és que ja en ple migdia després d'haver reomplert les menjadores i d'haver esparcit llavors pels voltants, amb els grupets de pinsans comuns i pardals xarrecs més atrevits tastant-les havent baixat just al veure'ns entrar a casa, el sit negre torna a aparèixer fent fora pinsans i pardals propers a ell.
Pels comportament de l'ocell, podem arribar a la clara conclusió que ja porta dies visitant el jardí, ja que es troba s'hi troba cómode i sap on trobar el menjar.
El sit negre al nostre país el solem trobar per sobre dels 1000m, si bé és cert que a l'hivern sol baixar d'altitud per buscar menjar. Normlament, però, no baixa fins les valls i si ho fa gairebé sempre en conreus. No forma grups nombrosos, casi bé sempre el trobarem en grups petits o solitari.
L'exemplar segurament vingui de les cotes altes del Monsteny, tot i que podria provenir de més amunt; Prepirineu... o fins i tot de més lluny. Però sembla menys probable.

- També molt destacable la visita de dos picots verds, però no fugaç com ens tenen acostumats sinó que d'una forma increiblement confiada, una imatge d'aquelles que costa de veure inclús a les montanyes menys poblades.
Ja els sentiem de bon matí, els seus renillars característics estaven ben aprop. Poc després de començar a ploure d'una forma moderada amb uns 6ºC ben freds, el renillar ja ressonava per la casa, el pícid havia de ser ben aprop, i amb un cop de vista a tots els troncs del jardí veiem un exemplar situat just al centre del roure gran d'abaix. L'exemplar s'hi està allà durant, literalment, 15-20 minuts netejant-se les plomes o simplement restant inmòvil i, és clar, aportant-nos una imatge espectacular. Mentres, un altre exemplar atravessa el jardí per anar a parar als pins de la parcel·la del costat.

- Un astor ha atravessat el jardí de sud a nord a una altura mitjà, provocant el pànic de tots els ocells que restaven al jardí i el vol de diversos bàndols de tudons. Les seves passades s'estàn convertint en un fet habitual.

- Un exemplar de mosquiter comú encara volta el jardí, tot i que avui ja tenía diverses dificultats en trobar menjar. Rebuscava entre les fulles marscencents dels roures i, menys, entre les dels arboços.

- Mínim dos raspinells comuns molt actius i constants. Passen gran part del matí entre les escorçes dels roures adults.

- Mínim 2 exemplars de gafarró passen pel jardí. Se'ls sent cantar, sense dubte, massa d'hora (sobretot aquest any).

- Tres exemplars de cadernera passen de sud a nord en vol baix.

- Els pinsans comuns són molt abundants (mínim 30 exemplars) i més constants que mai. Dos exemplars segueixen acostumats a la menjadora i els altres formen autèntiques masses de color al terra del voltant de les menjadores. S'ha de dir que al principi, quan ja no quedava cap llavor, eren molt poc abundants, però en el moment que les han descobert de nou han tornat a acumular-se.
Només entrar a casa, baixen a l'instant.

- Mínim 4 lluers (un mascle i tres femelles), que han visitat el jardí cap a les 9:30.

- La parella resident de tallarol capnegre segueix voltant el jardí.

- Segueix el tallarol de casquet mascle que porta tot l'hivern amb nosaltres. Avui, amb el fred, ha deixat de banda la alimentació insectívora, l'hem vist alimentant-se de les blavoses baies de la conífera nana (serveixen d'alimentació a tallarols i túrdids als dies que és més díficil trobar aliment) i també d'unes baies vermelles produides per unes desonegudes plantes de poc més de 20cm d'altura.
Comentar també que s'ha vist un exemplar femella alimentant-se, a la parcel·la del costat de les baies vermelles d'un arbust del qual no sé el nom.

- Mínim 4 merles, molt actives pels roures d'abaix.

- Hem localitzat un exemplar de tord comú entre els arboços a mig matí.

- Les mallerengues blaves ara, son més abundants que en tot l'hivern, els hi encanten les boles de greix i pipes que els hi posem quan arriba el fred.

- Com ja sabeu, aquest és l'hivern de les mallerengues carboneres. Són molt abundants (més que mai), no cal dir que en cap moment n'hi ha menys de 5 exemplars al jardí.

- Les mallerengues emplomallades també són prou abundants i molt constants.

- Un grupet de mallerengues cua-llargues (uns 10 exemplars), han passat al matí, ja cap al migdia.

- Les garses sovint es veuen encuriosides per l'activitat de les menjadores. Avui, un exemplar s'ha emportat alguns cacahuets que haviem tirat al terra pels que no s'atraveixen a accedir a la menjadora.

- Els tudons són bastant abundants per les dates. Es sent el seu "cant", però no tant com fa dues setmanes. Alguns exemplars s'aturen als roures del jardí i s'hi passen molta estona.

- Avui, almenys un gaig, ha estat bastant constant als roures del jardí.

- La parella de pica-soques blaus segueix com sempre. Observem que un exemplar entra a la caixa-niu on cada any hi crien.

- El pit-roig s'ha mostrat molt confiat. Li han encantat a les boles de greix. Quan hem sortit a omplir les menjadores hem observat com s'alimentava de les baies dels marfulls a tant sols 4m de nosaltres. Aquests marfulls queden just al costat de la casa i, per tant, no els veiem des de la finestra, però sembla que tenen bastant èxit ja que hi ha la majoria de les seves baies estan arrencades.

- Els estornells vulgars són ben presents al jardí. S'aturen sovint a les capçades dels roures.

- Mínim 25 pardals xarrecs. Abundatíssims. De tant en tant baixen amb grups de 15-20 exemplars al terra de la menjadora plana, de tant que remouen deixen les restes típiques dels porcs sengalrs, però és clar, en mida petita.

- Mínim 2 pardals comuns (femella i mascle) són bastant constants al jardí.

- Una cuereta torrentera ha atravessat el jardí de nord a sud en vol baix.


La vegetació

Els arbres i arbusts, en general, mostren un aspecte hivernal.
Els roures, a causa de que aquest any han tardat més en "caducar" les fulles, encara es pot veure alguna verdosa, però l'aspecte general és hivernal i, per tant, "pelats".
La troanella ja ha deixat anar totes les fulles de l'interior i només li queden algunes acolorides fulletes als extrems de les seves allargades branques.
Destacar que alguns arboços encara tenen algunes flors. Fet excepcional. També comentar l'èxit de les baies dels marfulls (la majoria estan arrencades) i s'ha vist el pit-roig arrencant-ne alguna i també la funció de les baies de la conífera nana, de la qual aquest matí s'alimentava el tallarol de casquet mascle.
Poca cosa més comentar, per últim dir que el kaki fa molt mal aspecte, ja veurem.


Ocells: Sit negre, Picot verd, Astor, Mosquiter comú, Raspinell comú, Gafarró, Cadernera, Pinsà comú, Lluer, Tallarol capnegre, Tallarol de casquet, Merla, Tord comú, Mallerenga blava, Mallerenga carbonera, Mallerenga emplomallada, Mallerenga cua-llarga, Garsa, Tudó, Gaig, Tòrtora turca, Pica-soques blau, Pit-roig, Estornell vulgar, Pardal xarrec, Pardal comú, Cuereta torrentera

PD: Tenia fotos del sit negre i del picot verd, però les hem borrat per error.