dimecres, 24 d’agost del 2011

Pic de la calor i de la sequera

Aquesta última setmana la calor ha estat la protagonista i si això li sumes els casi bé trenta dies que porta sense ploure (després d'un juliol fresc i plujós), ja t'imagines que al jardí mes aviat hi hem trobat males notícies;  la vegetació està resseca i hi ha més escassetat d'ocells que en tot l'any. I sumant-li que la paciència des de la finestra d'observació dels ocells és inexistent amb 30ºC, ja t'imagines que el resum no serà gaire espès. Però tot i així hi han algunes coses a comentar.

El dia ha estat, com hem dit, molt calurós amb una mínima tropical de 20ºC i una màxima de 32ºC sumat a una xafogor més que present. Només hem estat al jardí fins les 11:00 del matí, per tant les observacions han estat més aviat escasses.
Avui començarem parlant del món vegetal. Desgraciadament els protagonistes en aquest àmbit han estat els arbres plantats fa més poc, que pateixen els efectes de l'estiu. Aquests arbres són el kaki, el liquidambar i la moixera de guilla.
El kaki no s'ha adaptat gens bé durant aquest primer any, les seves arrels no es deuen haver desenvolupat gens, i al ser tant superficials fan patir a l'arbre amb facilitat i provoquen un aspecte desagradable amb poques fulles i totes elles apagades i marcides.
El liquidambar si que havia aguantat l'estiu bastant bé, fins que aquestra traca de calor i absència de pluges final ha acabat amb el seu aspecte saludable. Mostra unes fulles apagades i algunes d'elles marcides i inclús seques (algunes branques s'han assecat totalment). Tot i això després d'un reg abundant sembla que ha reaccionat bé, empinant les seves fulles ràpidament. Per això hem decidit canviar el reg programat i posar-lo sota seu (2 minuts cada tres dies).
La moixera de guilla, com els anteriors, ha patit els efectes d'una calor no pròpia de la zona on és autòctona. Però al revès d'ells sembla que tanta aigua li ha fet mal,  tenia 5 minuts de reg cada dos dies. Les fulles s'han engorguit, s'ha assecat alguna branca i han caigut els fruits que encara estaven per madurar.
Esperem que amb la baixada dràstica de temperatures que s'espera per demà-passat i amb les pluges que vindran al Setembre aquests arbres encara no adaptats al jardí puguin passar millor l'hivern i inclús (si no és molt demanar) oferir-nos algun color cromàtic durant l'octubre-novembre.

Altre arbres que pateixen els efectes de la calor d'aquesta segona quincena d'agost són la troanella (fulles esmorteides), la prunera "Santa Rosa", els cirerers i l'auró blanc o negundo. Però entren dins de la normalitat de cada estiu.

Deixant de banda las mancançes, dir que els roures mostren un aspecte molt saludable aquest any (encara aprofiten els generosos 110mm del juliol) ,inclús els joves han aprofitat per crèixer fora de les dates habituals. També destacar que alguns ja han començat a formar els aglans, de fet han començat a engrandir-los. Sembla que tot i que no serà tan bon any aglaner com el passat, deunidó quants n'hi haurà. Recordem, per exemple que fa dos anys no en van produir ni un
I com sempre, quan començen a crèixer els aglans, també comencen a crèixer ràpidament les cireretes d'arboç que d'aquí poc més d'un mes seran la delícia d'una gran quantitat de fríngilids, sobretot pels que hauran d'acumular greix per seguir el viatge cap al sud.
També mostren un aspecte saludable els abundants llorers del jardí, que ja tenen una part dels fruits ben madurs.


Amb aquesta calor és evident que encara no hem començat a omplir les menjadores, però els hi hem fet algun canvi i hem començat a retocar-ho tot, i és que ja tenim moltissímes ganes de començar a fer-les funcionar. De fet tenim pensat que d'aquí dues setmanes ja els hi posarem els primers cacahuets pelats. Avui els hi hem posat un filferro amb cacahuets amb closca clavats perquè les mallerengues més curioses vagin acostumant-se. Una de les anècdotes del dia ha estat, que encara portant dos mesos o més sense posar menjar a les menjadores una parella de mallerenga emplomallada al veure'ns manipulant-les s'han acostat ràpidament i han baixat a veure si els hi haviem deixat alguna cosa (s'han endut una decepció), mentres uns pocs exemplars de mallerenga carbonera ens miraven des dels arboços també per veure si les seves menjadores comencaven a omplir-se altre cop.
Els ocells han estat els típics d'un dia d'estiu al jardí menys dos visitants una mica més inusuals. Ja a mitjans de juliol vam anunciar la visita d'un exemplar de pinsà comú que semblava establert al jardí, doncs aquest ocell (totalment inusual al jardí a l'estiu) segueix al jardí reclamant des de les branques altes dels roures d'abaix, igual que com el vam veure fa un mes i alguns dies. Aquesta troballa confirma la residència del pinsà comú al jardí, almenys d'enguany. Realment satisfactori. Veurem en estius seguents... Ara l'únic que hem d'esperar és l'arribada dels nous individus que vindran del nord (però per això encara falta bastant).
L'altre visitant que surt de la monotonía és el rossinyol. El rossinyol sempre sol venir al jardí a la primavera, per desparèixer a principis de juny. No teniem constància de la presència d'aquesta espècie al jardí fora dels mesos primaverals. I ara se'ns presenten un ventall de possiblitats; migrador, resident poc visible, retorn al lloc de cria abans de partir cap al sud... Això si, l'ocell semblava establert al jardí ja que es movia per l'escala d'abaix amb confiança i no se n'anava gaire lluny quan s'espantava (gats...).

La migració post-nupcial no es fa gaire de notar, si bé és cert que s'han vist grups d'oreneta cua-blanca (10 exemplars) cap el sud i d'oreneta vulgar (12 exemplars) sense rumb fix.
També una parella de tallarols de casquet movent-se durant tot el matí entre els llorers i arboços del jardí, dels quals no es pot confirmar la migració i potser un augment tímid del nombre de tudons.

Els tudons que niaven al jardí, obviament, ja han finalitzat la nidifiació que no sabem ni sabrem si ha estat exitosa o no. El que si que podem afirmar és l'abundositat de tudons joves al jardí i a la parcel·la de la dreta del jardí (mínim 5 exemplars joves), que es mostren molt confiats i no es desplacen gaire de la zona. Cosa que podria indicar l'èxit de la niada.

I per acabar els ocells comentar que ens han visitat un grup estival d'unes 15 mallerengues cua-llargues, que 1 exemplar de gafarró es mostra persistent i constant al jardí reclamant constantment, que els tallarols capnegres són ben abundants i, per últim, remarcar l'absència total dels pardals xarrecs.


I fora dels ocells comentar que les sargantanes sembla que comencen a buscar un lloc per hivernar, que els grills i llagostes són més abundants que mai i que després de molt de temps s'han tornat a localitzar exemplars de mantis religiosa al camp del davant de la casa.



Ocells: Tallarol de casquet, Tallarol capnegre, Merla, Tudó, Garsa, Gaig, Tòrtora turca, Mallerenga carbonera, Mallerenga emplomallada, Mallerenga cua-llarga, Raspinell comú, Pinsà comú, Pardal comú, Rossinyol, Oreneta vulgar, Oreneta cua-blanca, Gafarró